Poema de VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic d'aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquests llus,

és sorprenent el fet d'una cirera.

m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
                    aquest pètal
                                         allò
una parella que s'agafa les mans i es mira els ulls,

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,
                                    aquell melic,

com la primera dent d'un infant.