REVISTAS QUE TENEMOS EN LA BIBLIOTECA / REVISTES QUE TENIM A LA BIBLIOTECA

Nuevo blog de redacciones realizado por alumnos de 2º de la ESO. Entra, lee y disfruta:
http://sintintaenelboli.blogspot.com

31 de març del 2011

BIOGRAFIES - BIOGRAFÍAS - BIOGRAPHIES

SEL.LECCIÓ DE BIOGRAFIES
Si tens curiositat per conèixer la vida dels altres, no com a simple tafanejador/a sinó com a sana curiositat nascuda de personatges als quals admirem, ja siga per l'obra que han escrit, per les idees que han aportat a la humanitat, pel que ens han fet sentir a través de les lectures... Ara tens una oportunitat per a seguir curiosejant més enllà del que ens han aportat molts autors i autores i indagar en les seues vides i en com vèien el món.
GANDHI (en castellano-in English), CHARLIE CHAPLIN (in English), RAFAEL ALBERTI, CRISTOBAL COLÓN, ANDRÉ MALRAUX, ALBERT EINSTEIN. Més propers com ALFONSO EL MAGNÁNIMO, ANSELM TURMEDA (en valencià), CARLOS ARNICHES, JUAN GIL-ALBERT... També en anglés ROCK STORY.
No oblides que el 8 de març és el dia de la dona treballadora: DONES PREMIS NOBEL (en valencià), l'escultora Madame Tussaud (in English) i relats de vides de dones a Niñas malas. Mujeres perversas.
També podràs buscar el personatge que més t'interesse al DICCIONARIO DE BIOGRAFÍAS. Quatre volums amb centenars de personatges.

23 de març del 2011

AIGUA AGUA WATER EAU (2)



No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin cantar i quin plorar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?...

21 de març del 2011

AIGUA AGUA WATER EAU

SUEÑO DEL MARINERO de Rafael Alberti


Yo, marinero, en la ribera mía,
posada sobre un cano y dulce río
que da su brazo a un mar de Andalucía,

sueño en ser almirante de navío,
para partir el lomo de los mares,
al sol ardiente y a la luna fría.

¡Oh los yelos del sur! ¡Oh las polares
islas del norte! ¡Blanca primavera,
desnuda y yerta sobre los glaciares,

cuerpo de roca y alma de vidriera!
¡Oh estío tropical, rojo, abrasado,
bajo el plumero azul de la palmera!

Mi sueño, por el mar condecorado,
va sobre su bajel, firme, seguro,
de una verde sirena enamorado,

concha del agua allá en su seno oscuro.
¡Arrójame a las ondas, marinero:
-Sirenita del mar, yo te conjuro!

¡Sal de tu gruta que adorarte quiero,
sal de tu gruta, virgen sembradora,
a sembrarme en el pecho tu lucero!

Ya está flotando el cuerpo de la aurora
en la bandeja azul del océano
y la cara del cielo se colora

de carmín. Deja el vidrio de tu mano
disuelto en la alba urna de mi frente,
alga de nácar, cantadora en vano

bajo el vergel azul de la corriente.
¡Gélidos desposorios submarinos,
con el ángel barquero del relente

y la luna del agua por padrinos!
El mar, la tierra, el aire, mi sirena,
surcaré atado a los cabellos finos

y verdes de tu álgida melena.
Mis gallardetes blancos enarbola,
¡oh marinero!, ante la aurora llena

¡y ruede por el mar tu caracola!

4 de març del 2011

ENRIC VALOR (1911-2000)


Va nàixer a Castalla i va estudiar comerç a Alacant. Va treballar a Elda i a Mallorca a les fàbriques del calcer. També va començar a fer de periodista i escriptor a Alacant. Col.laborava a la revista humorística “El tio Cuc”. Allà va començar el seu interés per la normalització de la llengua i va elaborar i publicar un curs d'ortografia. Durant la República creix el seu interés polític pel nacionalisme d'esquerres i fèia programes de ràdio. La guerra civil el va agafar  estant a  València i després d'aquesta etapa, degut als canvis polítics, va enfocar el seu treball cap a altres temàtiques com ara la recopilacioó de rondalles populars. Cap a finals del franquisme contacta de nou amb els nacionalistes valencians, ho fa en la clandestinitat i reprén la tasca lingüística. La coseqüència va ser que es va passar 2 anys a la presó. Però tot i així continuà la seua tasca publicant articles a revistes i treballant per millorar la llengua i el seu ús. En la última etapa rebé molts premis i escrigué diverses novel.les. Va morir a València l'any 2000.

Com veieu va ser un escriptor variat i complet, llàstima de les dificultats polítiques i culturals amb les què va haver d'enfrontar-se. Però gràcies al seu esforç i al de molts i moltes altres podem gaudir ara d'algunes normalitats, encara que no totes. No s'ha de jutjar a la gent per la llengua que parla sinó aprendre de les diversitats de la cultura. Diuen que la “curiosidad mató al gato” però nosaltres som persones i la curiositat ens fa més dignes.
El dimoni fumador

A la Biblioteca us esperen totes les seues rondalles, històries curtes populars, arreplegades a diferents comarques i amb personatges misteriosos i fantàstics.